viernes, 18 de mayo de 2007



La por es resol amb paraules

El Doctor José Antonio Marina va aparèixer amb cert retard a l’aula on presentava el seu últim llibre “Anatomia del miedo” (Anagrama, 2006). L’acompanyava Ferran Saez, un dels professor de la Universitat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, que va fer una breu presentació del filòsof, a qui va comparar amb Kant pel fet de començar a escriure a una edat avançada. Seguidament el Dr. Marina es va posar de peu, reforçant la seva condició de mestre, i va començar la seva dissertació. La sala escoltava en estricte silenci.
Marina explicava que la intel•ligència humana converteix l’home en un animal especialment poruc, ja que la consciència de tenir por ens fa preveure perills i riscos fins i tot quan aquests són inexistents.
Va parlar de la por com a eina al servei del poder, és a dir, "com un element que el poderós, ja sigui en l’àmbit laboral, familiar, polític o religiós sempre ha utilitzat per cohibir la resta d’individus". Aquests reaccionen adoptant un dels quatre mecanismes de defensa que el filòsof va enumerar: la fugida, l’atac, les conductes de submissió i la immobilitat.
Aquests mecanismes responen a situacions violentes en que l’ésser se sent amenaçat, aïllat o atemorit. Marina explicava que la comunicació és l’única solució capaç de resoldre els problemes provocats per la por.
A continuació, el convidat va parlar del valor de la valentia. Explicava que el valent sent por, però malgrat la por, decideix arriscar-se, superar els perills i esforçar-se per tal de fer el que considera correcte o necessari.
També va distingir entre pors innates i pors apreses. Les primeres són aquelles que rauen en la essència més pura de l’ésser humà, i que per tant es poden considerar bones i naturals. Les segones, formen part d’un conjunt de creences i premeditacions apreses posteriorment, són pors irracionals i desmesurades que poden desencadenar fòbies. Finalment Marina va agrair l’atenció i el respecte del públic, el qual davant d’una classe magistral de comunicació, no va desatendre ni un moment.

No hay comentarios: