Entrevista a Ferran Aisa, historiador i poeta.

"Les ciutats són com éssers vius, són coses canviants"

Ferran Aisa va néixer als anys cinquanta al barri del Raval. Des d'aleshores ha escrit una desena de llibres sobre la cultura anarquista a Catalunya, el pensament obrer i el barri del Raval, lloc del que mai s'ha desvinculat.
Al 2004 va ser guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona pel seu llibre "Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999)". Entre les seves últimes publicacions es troben "Contrarevolució: els fets de maig de 1937" i "La Internacional: el naixement de la cultura obrera"

-En el seu llibre "El Raval. Un espai al marge" vostè parla del Raval com si es tractés d'un món a part dins de Barcelona. Què és el que fa del Raval un món singular?
-El barri del Raval ja va néixer com un lloc al marge de la ciutat. Allà hi anava a parar tot el que Barcelona no volia: escorxadors, granges...a més La Rambla marcava els límits de la ciutat, i el Raval quedava extramurs.

-Creu que l'origen marginal del barri ha afavorit la pràctica de conductes incíviques com la prostitució?
-Les conductes incíviques són un problema d'educació i de marginació. La prostitució barata que ha arribat aquí està lligada a un nivell cultural insuficient.

-A banda d'aquesta cara obscura del Raval, alsanys setanta el barri va viure una dècada d'esplendor. Què va ser-ne el desencadenant?
-El Raval va serdescobert per intel·lectuals, sobretot escriptors, que van posar-lo de moda. Van trobar en el barri un "imaginari" en el que podien centrar les seves novel·les. Però als anys vuitanta la droga i la prostitució van dur el barri cap al desencís.

-Creu que l'actual intenció de convertir el barri en un lloc de moda pot acabar amb la seva essència?
-Les ciutats són com éssers vius, són coses canviants. El Raval no ha estat sempre el mateix. Quan jo era petit s'hi respirava un ambient poètic, hi havia gent d'arreu d'Espanya i s'hi feia una vida molt popular que s'ha perdut per la manca de comunicació.

-Però ara hi viu gent d'arreu del món. No es comuniquen?
-La nova immigració no comparteix ni la llengua ni la cultura, i per tant no hi ha fusió ni entre ells ni amb els d'aquí. Cadascú reprodueix el seu món aquí, cadascú a fet el seu Raval.

-Diria que el Raval és l'únic "espai al marge" dins de Barcelona?
-En qualsevol barri pot haver-hi un espai de marginació. En el seu moment, Can Tunis va ser-ho.

-A què es deu que antigament el Raval es conegués com el "barri xino"?
-Era un dels llocs més necessitats del món, comparable amb Shangay. Als anys cinquanta ja existien les cases pastera, eren pisos on hi vivien quatre o cinc famílies.

-Hi ha altres zones potencialment poètiques a la ciutat?
-Barcelona té una èpica molt important que espera ser explotada literàriament, cinematogràficament...la Barcelona romàntica no s'ha sabut aprofitar. de totes maneres són molts els escriptors que han nascut a la ciutat: Maruja Torres, Terenci Moix, Vázquez Montalbán...

-Amb quin adjectiu definiria Barcelona?
-Viva! Ha estat una ciutat molt viva quan el món popular ha funcionat, quan hi ha hagut vida al carrer. Avui en dia falta el compromís de la gent amb la seva ciutat.