Opinió personal de “El silencio del becario”

“La idea que els estudiants tenen del seu futur professional es veu truncada per la crua realitat del món laboral”

Entre el que esperem que sigui i el que realment serà la nostra professió, hi ha una diferència abismal, però la tendència fantasiosa dels estudiants reforçada per la meravellosa visió que sovint els professors donen del món professional, fa que els alumnes construeixin una idea utòpica e imaginària del que serà la seva vida un cop acabats els estudis.
Durant els anys de carrera, els estudiants viuen immersos en una espècie de somni perpetu que els hi fa preveure el seu futur professional com un món apassionant, ple d’èxits, un constant anar d’aquí cap allà intentant caçar noticies abans que qualsevol altre, una cursa d’obstacles en la que el més hàbil, el més despert i espavilat arriba el primer a la meta amb l’exclusiva a la butxaca. Això no és així, i per desgracia el fet de descobrir-ho després d’uns quants anys enlluernats pel l’ambició i les il·lusions pròpies del joves, fa que palpar la crua realitat de la rutina periodística sigui angoixant i desesperant. Un cop acabats els estudis més val deixar l’esperit intrèpid i la curiositat a casa, perquè com a mínim durant els primers anys, el dia a dia de l’activitat periodística passa per portar cafès i jeure en una cadira davant de l’ordenador buscant informació o redactant aquella que ja t’arriba prefabricada. La imatge del periodista investigador que donen las pel·lícules no és la feina que els becaris duen a terme al arribar a les redaccions, amb sort algun dia els enviaran a cobrir algun acte, tot i que això no implica que després el seu text sigui publicat.