"Necrològiques noticiables”

Desgraciadament, la mort és un fet propi del dia a dia, i és precisament aquesta quotidianitat la que impedeix que la mort en la seva essència assoleixi caràcter d’esdeveniment.
Per tal que una mort acabi sent noticia ha de tenir quelcom de particular, quelcom rellevant. El qui, el com, el perquè, l’on...són els actors o les claus que donen a una mort categoria d’esdeveniment, és a dir, converteixen la mort en un fet prou important per si mateix, i aleshores apareix com la noticia.
La mort de dos obrers, com a fet aïllat, serà d’interès privat o familiar, per tant a no ser que hi hagi alguna cosa d’espectacular en algun dels elements que la integren, aquesta no serà vàlida per a ser difosa en l’esfera pública. És a dir, allò que envolta una mort; el context, l’entorn i el desenvolupament de l’acció, en determinen el ressò mediàtic.
De la mateixa manera, la mida que ha d’ocupar la noticia d’una mort varia segons les característiques d’aquesta. La mort d’una personalitat o eminència ocuparà diverses pàgines del diari i, en funció de la persona i l’espectacularitat de la mort, segurament serà el tema principal o únic de la portada. En l’exemple dels operaris hauríem de valorar les dades de la noticia per decidir quin espai ocuparà el text dins del diari i quina mida tindrà la noticia (breu, columna, article...). Per tant, els mitjans construeixen una espècie de jerarquia fins i tot pel que respecte a la mort, en certa manera podem dir que els mitjans ens classifiquen fins al final.