“El periodisme es troba entre les disciplines que conformen la base del progrés social”

Des del meu punt de vista, és massa relatiu i arriscat afirmar que el periodisme és el millor ofici del món. Considero que hi pot haver periodistes molt entusiasmats amb la seva feina, que pensin que el periodisme és la millor professió del món, però com també puc trobar mestres que es desviuen pel seu ofici. Depenen dels gustos , les preferències i les motivacions, les persones es decanten cap a un àmbit o un altre dins del món professional, considerant-lo l’elecció més encertada.
Altrament tampoc comparteixo del tot la idea que el periodisme és la base del progrés social. Crec que els periodistes enamorats del seu ofici, empapats per l’actualitat i pel dia a dia de la informació, veuen en la seva feina una gran arma de progrés social que guia la societat i fa que aquesta es transformi, i això no és del tot mentida, perquè és cert que el mitjans influeixen en gran manera en les actituds i els comportaments de les persones, però també és cert que una mestra d’escola participa activament en el progrés de la societat. Potser les mestres no eduquen en política, en economia..., però ensenyen a raonar i a sumar, i això en primera instància és l’essència del progrés social, l’aprenentatge, perquè aquells que ens faran progressar més, són aquells que encara estan per venir.
Per tant, i en conclusió, penso que el periodisme es troba entre els oficis o fenòmens que propicien la base del progrés social, però no n’és l’únic impulsor ja que el progrés social es dóna gràcies a la combinació i a la coordinació de diversos organismes, que compleixen la funció d’educar a la massa per mitjà de processos d’aprenentatge.